Imprimeix
Guies pràctiques
1067

La Llei 39/2006, de 14 de desembre de 2006, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, coneguda popularment com a "Llei de la dependència", va entrar en vigor l'1 de gener de 2007. Tot i que es tracta d'una norma estatal, el desplegament és competència de les comunitats autònomes.

En el marc del desplegament de la Llei de la dependència, Catalunya preveu la creació de l'Agència Catalana d'Atenció a les Persones amb Dependència, un organisme pioner a l'Estat espanyol que aplegarà i coordinarà tots els serveis d'atenció.

La constitució d'aquesta Agència articula el nou Sistema Català d'Autonomia i Atenció a la Dependència (SCAAD), amb la col·laboració i la participació de totes les administracions públiques en l'exercici de les seves competències.

Fins a la creació de l'Agència, l'articulació del SCAAD i la implementació de la Llei de la dependència a Catalunya és competència del Programa per a l'impuls i l'ordenació de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció de les persones amb dependència (Prodep).

Què és i com es reconeix la situació de dependència?

La dependència és la necessitat d'ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, derivada de l'edat, la malaltia i/o la discapacitat, i lligada a la falta o a la pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial.

Graus de dependència

Segons la necessitat d'ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, a partir del barem de valoració de la dependència (BVD) s'estableixen tres graus de dependència: dependència moderada (Grau I), dependència severa (Grau II), i gran dependència (Grau III).

Grau I. Dependència moderada

Es considera que una persona té un grau de dependència moderada quan necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia, o té necessitats d'ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal. (De vint-i-cinc a quaranta-nou punts al BVD).

Grau II. Dependència severa

Es considera que una persona té un grau de dependència severa quan necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d'una persona cuidadora o té necessitats d'ajuda extensa per a la seva autonomia personal. (De cinquanta a setanta-quatre punts al BVD).

Grau III. Gran dependència

Es considera que una persona té una gran dependència quan necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària unes quantes vegades al dia i, per la seva pèrdua total d'autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d'una altra persona o té necessitat d'ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal. (Igual o major a setanta-cinc punts al BVD).


Barem de valoració de la dependència (BVD)

El barem de valoració de la dependència (BVD) és l'instrument que fa servir el col·lectiu de professionals acreditats per determinar les situacions de dependència moderada, severa i gran. Aquest barem estableix els criteris de valoració del grau d'autonomia de les persones i de la seva capacitat per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. La valoració té en compte tant els informes relatius a la salut de la persona com l'entorn en què viu, i la puntuació del grau i el nivell de dependència es basa en les tasques bàsiques de la vida diària que la persona no pot dur a terme tota sola.

Procés de reconeixement de la situació de dependència

El reconeixement oficial de la situació de dependència en algun dels graus establerts és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència.

Prestacions de serveis socials segons les necessitats

Tenen caràcter prioritari i es faciliten a través de l'oferta pública de la Xarxa de serveis socials mitjançant centres i serveis públics o privats concertats degudament acreditats. En cas que no sigui possible l'atenció mitjançant algun d'aquests serveis (públics o concertats), s'atorgaran prestacions econòmiques vinculades, en tot cas, a l'adquisició de serveis.

Prestacions econòmiques

Estableix tres tipus de prestacions econòmiques:

Els serveis i les prestacions econòmiques s'ofereixen segons la situació personal (grau i nivell de dependència, renda i patrimoni), l'entorn familiar i la disponibilitat de serveis al lloc de residència de la persona amb dependència.

Serveis d'informació i orientació

Les persones que vulguin més informació i orientació sobre qualsevol qüestió relacionada amb les situacions de dependència, prestacions econòmiques o serveis socials associats, tenen una sèrie de recursos al seu abast: