Imprimeix
17

elwainJason McElwain va néixer l'1 d'octubre de 1987 a Rochester, un suburbi de Nova York. Des de petit va mostrar gran passió pel basquet, així que a ningú va estranyar que a l'entrar a l'institut s'apuntés als Trojans, l'equip de bàsquet del centre.

A partir d'aquest moment, i durant tres anys, J-Mac, que és com ho coneixen els seus companys, va assistir puntual com un rellotge a tots els entrenaments i partits. Controlava les estadístiques, repartia aigua, animava als jugadors, però mai jugava. Els motius? La seva baixa alçada... i que Jason és autista.

No va començar a parlar fins que va complir els 5 anys i encara avui dia té dificultats per a comunicar-se, no interpreta el llenguatge corporal i manca d'habilitats socials. Però aquestes limitacions les compensa amb una tremenda força de voluntat i unes ganes innates per millorar.

Així tot, i malgrat la seva discapacitat, la vida de Jason era molt similar a la de qualsevol un altre jove de la seva edat. Però tot va canviar el passat 16 de febrer, quan els Trojans van disputar l''últim partit de la temporada regular davant el Spencerport. Aquest dia l'entrenador Johnson, com premi al dur treball que havia realitzat durant tant temps, va voler premiar-li fent-li jugar.

Va començar a la banqueta, però a manca de 4 minuts pel final del partit, i amb avantatge de 20 punts al seu favor, va arribar el moment tan esperat. Amb la samarreta 52 i amb una cinta al pèl, Jason va entrar a la pista davant els aplaudiments d'una graderia lliurada i plena de gom a gom.

Als pocs segons de debutar, va rebre un baló i es va jugar un triple que no va tocar ni cercle. Va ser una autèntica pedra. Al següent atac els seus companys van tornar a assistir-li i Jason va fer un tir proper a canasta... que tampoc va entrar. Era normal tenint en compte les circumstàncies que envoltaven al partit, així que a ningú van estranyar les errades.

Però el destí és caprixtós, i aquest dia Jason estava cridat a fer grans coses. A la tercera possessió que tenien, va rebre la pilota i es va tornar a jugar un altre triple des de 7 metres, però aquesta vegada va entrar. El somni s''havia tornat en realitat i la graderia va esclatar en una ovació atronadora.

Però la exhibició de Jason acabava de començar. A la següent jugada, va tornar a jugar-se un altre triple... que va entrar. A continuació, i gairebé sense temps per a assimilar el que acaba de succeir, J-Mac va tornar a llançar a canastra des de més enllà de la línia de 6,25 i... a dins!!!

La graderia cridava el seu nom, els seus companys d''equips no donaven crèdit al que estaven contemplant i els rivals..., els rivals ja tenien prou amb intentar aturar l''arma secreta que els Trojans acabaven de treure a pista.

Però no, era impossible. A menys de 2 minuts per a la fi del partit Jason va tornar a rebre un baló en atac i, com no, va tornar a tirar a canasta. Estava en ratxa i el mateix va succeir a la següent jugada. I a la següent, encara que aquesta vegada la canasta va ser de 2 punts. Jason no va tenir compassió del rival, que va veure com va anotar el seu sisè triple sobre el xiulet que marcava la fi del partit.

En tot just 4 minuts havia anotat 20 punts, amb 6/7 en triples. El rècord en la història de l''institut.

[problemes per veure el vídeo? Fes clic aquí]